La Pedagogia Terapèutica, a la revista P i M, un elogi a la nostra
professió.
P i M (Pares i Mestres), fundada el 1965, és
una publicació trimestral d'accés obert dedicada a temes educatius, que edita
la Universitat de Comillas (Madrid), concretament el Departament d'Educació i
Mètodes d'Investigació i Avaluació de la Facultat de Ciències Humanes i
Socials.
Recentment,
han dedicat un número monogràfic
(365/2016) a la PedagogiaTerapèutica, amb un bon nombre d'articles
que vénen bé per prendre idees i obrir la ment a noves experiències de persones
que treballen al nostre mateix camp. Entre els temes que aborda hi ha la
figura dels mestres PT, l' atenció als alumnes cecs i amb baixa visió, la inclusió dels alumnat sord, els moments a l'Aula PT, la
noves tecnologies ...
Oferim la
presentació d'aquest número, i avall, l'enllaç a tots els articles:
1. Rosa Sales Labayen, doctora en Pedagogia
Sovint, quan
començo la meva assignatura (Dificultats d'Aprenentatge i Educació Inclusiva) a
la Universitat Pontifícia Comillas explico als meus alumnes que no podem
entendre la nostra realitat d'avui si no som capaços d'endinsar-nos en la
Història del que ha estat el tracte i la consideració social cap a les persones
amb discapacitat. Perquè
no estaríem on i com estem avui de la mateixa manera si la nostra Història
hagués estat diferent.
Per això,
els dic als meus estudiants que en el primer tema anem a explicar un conte ...
Una història que no sempre és simpàtica i agradable i que de vegades és
tortuosa, incomprensible i incerta. Aquesta història no deixa de ser ni més ni
menys que la història de tota la humanitat.
I aquesta
primera classe s'inicia tal com comencen els contes: "Hi havia una vegada
...". I
vam començar a parlar sobre la prehistòria i què feien amb les persones que
presentaven una discapacitat evident, passem a Egipte, Grècia, Roma, l'Edat
Mitjana i anem recorrent els petits (en realitat grans) passos que s'han anat
danto fins arribar als nostres dies. Sol ser una classe que impacta
molt als estudiants i que els fa pensar sobre les implicacions de "ser
diferent" en una societat de "normals" que imposen el seu
criteri i la seva forma de veure la vida; que decideixen la vida o
la mort d'aquells que es diferencien; que els tenen por, els
rebutgen o els idolatren;que els abandonen, els protegeixen o legislen per a
ells. La vida mateixa ...
Però aquesta
classe mai acaba amb un "conte contat, aquest conte s'ha acabat"; jo els explico que aquest
conte no ha acabat; que cada un d'ells anirà contribuint a escriure
noves pàgines i que la narració avançarà de la forma en què ells vagin decidint
que ho faci; que ells són els escriptors d'aquesta història d'ara
endavant.
Des l'ara,
des de l'avui, volem, en aquest número monogràfic, fer la semblança d'un dels
molts professionals que treballen amb els alumnes a les aules: els mestres
especialistes en pedagogia terapèutica, als quals solem anomenar com PT. Segurament quan algú
llegeixi aquest número en la distància, d'aquí a 30 o de 40 anys, sentirà que
les seves lletres estan a anys llum del que es pensi, es faci o es crea en
aquest moment. Però això és, en si mateix meravellós, perquè suposa
que l'ésser humà evoluciona, canvia, creix i, esperem, millora.
Per tal de
donar una visió àmplia de la feina que duen a terme els PT en els centres
educatius, s'ha intentat donar una panoràmica àmplia dels diferents contextos
en què pot treballar una PT i de les diferents formes en les que ho fan. Esperem que aquest nombre
sigui il·lustratiu per als mestres actuals i per als que ara estan pensant en
ser-ho o s'estan formant per a això i que ajudi a donar a conèixer una figura
fonamental en les nostres aules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada